Dansat al carrer

Alumnes del Grau Professional de Dansa de l’IEA Oriol Martorell presenten quatre peces breus al Dansat al Carrer, dues de dansa clàssica i dues de contemporània. 

DUET FOR THREE
Durada: 5,18 minuts 
Coreografia: Jerónimo Forteza / Interpretació: Alumnes de 5è Grau Professional de Dansa, especialitat dansa clàssica / Música: Michael Giacchino, Max Richter i Austin Farwell 

Duet for Three és un estudi coreogràfic que explora la llibertat dins de la tècnica mitjançant la música, on els ballarins, en un delicat diàleg de cossos, descobreixen l'espontaneïtat i la puresa del moviment, permetent que la música guiï els seus gestos i alliberant la tècnica dels seus límits tradicionals, és un acte coreogràfic que desafia la lògica del títol.

DESICH DE...
Durada: 5 minuts 
Coreografia: Viviana Escalé / Interpretació: Alumnes de 5è Grau Professional de Dansa, especialitat dansa contemporània / Música: Juanjo Ochoa i Marala 

Desich de... explora els desitjos profunds dels adolescents, capturant el seu anhel de llibertat, identitat i pertinença. Cada pas és un testimoni de la passió i l'energia que defineixen aquesta etapa crucial de la vida.

CHAKACHÁ
Durada: 8 minuts
Coreografia: Isaac Montllor / Interpretació: Alumnes de 6è Grau Professional de Dansa, especialitat dansa clàssica / Música: Tabú de Enoch Light, The Chakachás 

Isaac Montllor, coreògraf i ballarí de la Compañía Nacional de Danza, en presenta Chakachá, una peça coreogràfica dissenyada per oferir una experiència lúdica i alegre, tant per a l’audiència com per als ballarins i ballarines. L’objectiu principal de l’espectacle és crear un ambient on tothom pugui gaudir d’un moment divertit i simpàtic.

WAD RAS (extracte)
Durada: 13 min
Coreografia: Montse Sánchez i Ramón Baeza / Interpretació: Alumnes de 6è Grau Professional de Dansa, especialitat dansa contemporània / Adaptació: Helga Carafí / Música: Antonio Martínez “Ñoño” / Percussió: Nan Mercader / Veu: Susana Trujillo

Wad Ras, segon espectacle de la companyia Increpación danza, és el nom de la presó de dones de Barcelona; una imatge real i reconeixible, una microsocietat on els sons del flamenc estan presents. Parlem de la frustració, de la manca de llibertat, de la repressió, la por i la solitud, sense buscar un realisme narratiu sinó evocant situacions universals extrapolables a qualsevol realitat. La presó és l’individu, el cos, la parella...